Web personal
Res millor que escoltar el Richard Gerver per reprendre el Blog que tenia una mica oblidat. Sempre aprenem d’aquest gran comunicador.
El seu missatge és clar… Tots els nens volen aprendre, tots els nens són curiosos: hem d’ajudar-los a trobar allò que els apassiona. Tant a casa com a l’escola.
Al suplement XL Dominical de El Periódico de Catalunya ha aparegut aquest passat diumenge 15 de gener una petita entrevista amb Julio Fontán, fundador del Col·legi Fontán de Bogotá, un dels més innovadors del món.
L’entrevista era petita, però en ella Fontán diu moltes coses interessants. A la seva escola, els alumnes no s’agrupen per cursos, poden triar els seus professors, planifiquen la seva jornada escolar… I també parla de com està fracassant el sistema actual en moltes de les nostres escoles. I dels deures, dels exàmens i de la creativitat.
[scribd id=336728447 key=key-AexKhgjXOzVxcr6VNZaD mode=scroll]
Jo no he fet els deures durant aquestes vacances… Hauria d’haver corregit unes activitats que van fer els alumnes durant l’última setmana de classe abans de Nadal. Però creieu-me, no he tingut temps… Us resumeixo: dies de dinars familiars, dies de compres dels regals, un torneig de bàsquet de tot el dia, cinc dies que vam marxar fora de casa… I dos o tres que em venia de gust descansar i desconnectar veient alguna pel·li a la tele…
No. Jo no he fet els deures durant aquestes vacances… Fins i tot aquesta entrada, que volia haver-la fet fa uns quants dies, l’he deixada per a l’últim moment…
Així, que no: no he fet els deures durant les vacances… En canvi, el meu fill, que fa primer curs d’ESO, ha hagut de fer activitats de quatre o cinc assignatures… I parlant amb amics que tenen fills a altres escoles, la situació era molt semblant. Fins i tot el fill d’un amic té un examen el primer dilluns després de les vacances… Sí, sí: examen el primer dia de la tornada a classe. Perdoneu-me, però em sembla estrambòtic… I, segurament, a l’actitud d’aquest professor les famílies li han aplicat altres adjectius.
Durant la jornada de portes obertes que vam fer a l’escola l’últim diumenge abans de les vacances vaig poder parlar amb diverses ex-alumnes que estan fent Batxillerat. Em van comentar que durant aquestes vacances havien de llegir-se tres llibres. Tres… Jo, lector malaltís, només he aconseguit trobar temps per llegir poc més de cent pàgines i sempre a partir de les dotze de la nit…
Alguna cosa falla. Quan acabarem per entendre que les vacances i els caps de setmana són per descansar? Cal fer alguna cosa i fer-la ja.
Sí: jo no he fet els deures durant les vacances. Però jo, durant aquesta setmana, posaré alguna excusa als meus alumnes i ja els aniré fent…
La vaga promoguda per la CEAPA ha tornat a posar sobre la taula el debat dels deures. S’han escoltat veus de tota mena i des de tots els àmbits. I per a mi, això és bo. Ja he comentat altres vegades que, potser, aquesta revolució havia de néixer des d’abaix, des de les famílies. Qui sap si així, la reflexió arribarà als claustres de professors i la cosa canviarà.
Però com dic, aquests dies s’han sentit opinions contrastades. El diari El País va publicar dimarts 8 de novembre un editorial que, per a la meva opinió, tenia poc sentit. Crec que les idees pedagògiques amb què defensaven els deures són totalment rebatibles. I no crec, a diferència del que diu el diari, que es tracti de temes ideològics.
Potser algunes de les veus més beligerants han sortit del professorat. Cartes al director a la premsa, declaracions als mitjans de comunicació, comentaris als passadissos de les escoles… Sempre amb la mateixa idea: això és posar en qüestió la tasca del professor, això és desvirtuar la feina del mestre davant de l’alumne… Jo, com he mostrat sobradament en entrades anteriors, no estic d’acord amb aquestes opinions. I sóc mestre, però també pare…
Crec que molts dels mestres que s’han sentit ferits i desacreditats, que molts dels claustres de professors de les escoles i que molts equips directius haurien de centrar els seus esforços en revertir una situació que, a moltes llars i per a moltes famílies, s’ha tornat insostenible.
Personalment, crec que aquestes primeres passes empreses per moltes famílies faran que la reflexió sobre el tema dels deures acabi per entrar a les escoles. Crec que la revolució ha començat…
[scribd id=330570110 key=key-h29fh1C6FONuGNz5bk8t mode=scroll]
Sembla que els pares comencen a prendre mesures en contra dels deures abusius que pateixen els nostres fills… La Confederació Espanyola d’Associacions de Pares d’Alumnes de l’escola pública (CEAPA) ha iniciat aquest cap de setmana un boicot als deures escolars.
Ja vaig comentar a les entrades anteriors dedicades a les tasques a casa que potser caldria començar la revolució des d’abaix… Potser si a les escoles ens comencen a arribar cartes de les famílies excusant els seus fills de les feines excessives que els han posat els professors, el debat arriba realment als claustres i s’inicia aquest canvi imprescindible.
Ahir dissabte, a El Periódico de Catalunya va aparèixer aquest article:
[scribd id=330193562 key=key-XGVSX1Eoe6xDKN8k7AvY mode=scroll]
El passat dimarts 25, l’Anna Pagès, Professora de la Facultat d’Educació de la Universitat Ramon Llull, va publica a El Periódico de Catalunya l’article d’opinió que adjunto a aquesta entrada.
Després de les veus llançades per la Confederació d’Associacions de Pares i Mares (CEAPA) per demanar a les escoles que aturin la pressió dels deures, Pagès ens parla del problema que troben els pares amb els deures escolars dels seus fills: els obliguen a continuar obligant als seus fills després d’una llarga jornada a l’escola…
[scribd id=328868246 key=key-Mj8mO6Xx5acc94V5bAGp mode=scroll]
 |
 |
 |