Deures i vacances

Jo no he fet els deures durant aquestes vacances… Hauria d’haver corregit unes activitats que van fer els alumnes durant l’última setmana de classe abans de Nadal. Però creieu-me, no he tingut temps… Us resumeixo: dies de dinars familiars, dies de compres dels regals,  un torneig de bàsquet de tot el dia, cinc dies que vam marxar fora de casa… I dos o tres que em venia de gust descansar i desconnectar veient alguna pel·li a la tele…

No. Jo no he fet els deures durant aquestes vacances… Fins i tot aquesta entrada, que volia haver-la fet fa uns quants dies, l’he deixada per a l’últim moment…

Així, que no: no he fet els deures durant les vacances… En canvi, el meu fill, que fa primer curs d’ESO, ha hagut de fer activitats de quatre o cinc assignatures… I parlant amb amics que tenen fills a altres escoles, la situació era molt semblant. Fins i tot el fill d’un amic té un examen el primer dilluns després de les vacances… Sí, sí: examen el primer dia de la tornada a classe. Perdoneu-me, però em sembla estrambòtic… I, segurament, a l’actitud d’aquest professor les famílies li han aplicat altres adjectius.

Durant la jornada de portes obertes que vam fer a l’escola l’últim diumenge abans de les vacances vaig poder parlar amb diverses ex-alumnes que estan fent Batxillerat. Em van comentar que durant aquestes vacances havien de llegir-se tres llibres. Tres… Jo, lector malaltís, només he aconseguit trobar temps per llegir poc més de cent pàgines i sempre a partir de les dotze de la nit…

Alguna cosa falla. Quan acabarem per entendre que les vacances i els caps de setmana són per descansar? Cal fer alguna cosa i fer-la ja.

Sí: jo no he fet els deures durant les vacances. Però jo, durant aquesta setmana, posaré alguna excusa als meus alumnes i ja els aniré fent…