Ciberdebat de deures

La vaga promoguda per la CEAPA ha tornat a posar sobre la taula el debat dels deures. S’han escoltat veus de tota mena i des de tots els àmbits. I per a mi, això és bo. Ja he comentat altres vegades que, potser, aquesta revolució havia de néixer des d’abaix, des de les famílies. Qui sap si així, la reflexió arribarà als claustres de professors i la cosa canviarà.

Però com dic, aquests dies s’han sentit opinions contrastades. El diari El País va publicar dimarts 8 de novembre un editorial que, per a la meva opinió, tenia poc sentit. Crec que les idees pedagògiques amb què defensaven els deures són totalment rebatibles. I no crec, a diferència del que diu el diari, que es tracti de temes ideològics.

Potser algunes de les veus més beligerants han sortit del professorat. Cartes al director a la premsa, declaracions als mitjans de comunicació, comentaris als passadissos de les escoles… Sempre amb la mateixa idea: això és posar en qüestió la tasca del professor, això és desvirtuar la feina del mestre davant de l’alumne… Jo, com he mostrat sobradament en entrades anteriors, no estic d’acord amb aquestes opinions. I sóc mestre, però també pare…

Crec que molts dels mestres que s’han sentit ferits i desacreditats, que molts dels claustres de professors de les escoles i que molts equips directius haurien de centrar els seus esforços en revertir una situació que, a moltes llars i per a moltes famílies, s’ha tornat insostenible.

Personalment, crec que aquestes primeres passes empreses per moltes famílies faran que la reflexió sobre el tema dels deures acabi per entrar a les escoles. Crec que la revolució ha començat…

[scribd id=330570110 key=key-h29fh1C6FONuGNz5bk8t mode=scroll]