Alguna cosa falla…

A l’última entrada d’aquest Blog veiem com un alumne de 2n de Batxillerat deia en què fallava el nostre sistema educatiu.

Un sistema que es basa en els exàmens, en els deures… Després de 6 hores a l’escola, l’alumne ha de continuar treballant a casa? I què fem amb coses tan necessàries com l’esport, les arts o el  lleure?

Alguna cosa falla si l’única manera d’avaluar l’alumne és a base d’exàmens. És l’educació bulímica de la que parla la Maria Acaso.

Un mes després de començar el curs, alguns alumnes de 1r d’ESO van escriure això en els seus blogs personals:

«Fa quatre setmanes que hem començat 1r d’ESO i, de moment hem tingut més o menys 6 exàmens».

«Al principi estava molt il·lusionada per començar el curs perquè em sentia gran, però, sincerament, ara estic molt cansada del curs».

«He començat la Secundària. Hi ha un canvi molt gran. Tens molts exàmens, controls i deures…».

«Quan vam començar tots vam pensar: què divertit, anem a l’ESO. Però hem començat que no queda espai per apuntar deures, que ja no tenim temps lliure per la tarda i no podem fer res. Els professors van dir que això era el poc costum.»

A la reunió d’avaluació del primer trimestre vaig sentir dir això als professors:

«Escolta a classe, però no estudia».

«No estudia de cara a l’examen. Es pensa que té prou amb el que fa a classe».

«No té habits d’estudi assumits».

«Hi ha un grup que a casa no treballa prou».

«A l’arribar a casa, només té una hora i mitja per treballar, perquè té futbol».

En els últims temps, m’han cridat molt l’atenció dues frases. La primera és de la Maria Acaso: «No tinc temps d’aprendre perquè he d’estudiar«.

La segona era una reflexió d’una alumna:

No sé, però crec que caldria una profunda reflexió i adonar-nos que la cosa no funciona i que cal canviar d’una vegada. No té sentit que l’escola mati les ganes d’aprendre dels alumnes. No pot ser que un nen, que en els primers cursos de Primària demostra un interès i unes ganes brutals d’aprendre, el perdem pel camí…