Gerver

A La Vanguardia de avui ha aparegut un article que comenta els processos innovadors d’algunes escoles: trencar horaris i parets de les aules, eliminar exàmens, matar la dictadura de la nota… Aprendre de veritat. Exemple de que una altra escola és possible:

Ni assignatures, ni exàmens ni notes. La santa trinitat de l’educació tradicional salta pels aires en un nombre creixent d’escoles. Encara són minoria, però aquests centres posen sobre la taula la necessitat de capgirar un sistema que molts consideren obsolet.

Allò d’eliminar horaris i exàmens, almenys parcialment, és la part més vistosa d’aquestes iniciatives. En realitat, es tracta d’una peça més dins d’un canvi profund, sistèmic, que intenta respondre a una pregunta fonamental: Com ha de ser l’escola del segle XXI? Del tema se’n va parlar àmpliament a Barcelona a començaments de mes, durant la celebració de l’ITworldEdu, un certamen sobre innovació educativa lligada a la tecnologia.

Richard Gerver, professor britànic que assessora diversos governs en matèria d’educació, hi va fer una crida per fer caure els murs de l’escola del segle XIX, la que, segons ell, encara predomina a qualsevol país del món. Escoles en els quals continua sonant el timbre perquè els nens canviïn de matèria o surtin al pati, «com en una fàbrica». És l’educació de la societat industrial. «Però ara som a la societat del coneixement, o no és així?», plantejava Gerver.

Aquestes inquietuds són molt a prop, no només en boca de gurus internacionals i en els congressos. Només cal passar per les jornades de portes obertes d’escoles i instituts aquests dies. Es va veure, per exemple, en les sessions informatives de l’escola pública El Martinet de Ripollet (Vallès Occidental), el mes passat. Molts pares van quedar sorpresos en descobrir que no hi ha horaris ni «la classe de matemàtiques, la de llengua o la d’anglès», sinó que els continguts s’aprenen de forma transversal entorn d’un centre d’interès o projecte -la Lluna, la història del temps, el nombre pi…-; que els alumnes no fan exàmens convencionals, sinó que estan sotmesos a una avaluació contínua, i que, per tant, els pares tampoc no reben qualificacions numèriques dels fills, sinó un informe sobre el que l’alumne ha après i el que no.

El cas més notori d’aquesta nova educació aquests dies és el de les escoles Jesuïtes de Catalunya, un projecte que ha captat l’atenció del sector educatiu del país. Sota el nom d’Horitzó 2020, els vuit centres que integren la xarxa s’han embarcat en un canvi radical. A part d’eliminar horaris i assignatures, han modificat l’espai de l’escola, han unit grups d’alumnes i professors, han creat una nova etapa intermèdia que unifica els cursos de 5è i 6è de primària amb els de 1r i 2n d’ESO… Aquest curs tres centres fan una prova pilot i en cinc anys, els 13.000 alumnes d’aquestes escoles treballaran amb la nova metodologia.

Una transformació semblant ha emprès l’escola Pia. Els vint col·legis que integren el grup, amb 20.000 alumnes, han preparat durant quatre anys una metamorfosi educativa que iniciaran el curs que ve a tres escoles. A poc a poc l’estendran a tots els seus centres. A la xarxa pública, cada vegada més escoles de primària treballen d’una forma similar, encara que a la secundària resulta més difícil trobar iniciatives d’aquest tipus.

Una excepció: la xarxa d’instituts innovadors que coordina l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L’institut-escola Les Vinyes (Castellbisbal) forma part d’aquesta xarxa i s’ha convertit en un referent arreu. A infantil i primària tot el currículum es reparteix entre «racons, ambients i projectes». Els ambients serien el més semblant a una assignatura tradicional, explica Boris Mir, el cap d’estudis.

Hi ha el racó de matemàtiques, de llengua… on els alumnes adquireixen coneixements bàsics. Després, els ambients imiten situacions de la vida real, i en els projectes els estudiants elaboren treballs en grup.

A la secundària, cada professor imparteix dues assignatures i es creen equips docents encarregats de cadascun dels cursos. L’ensenyament s’organitza en cicles d’entre tres i quatre setmanes: les dues primeres els alumnes tenen classes «més tradicionals», i després fan una feina globalitzada, on les diferents disciplines es fonen per donar resposta a una pregunta o desafiament. Es pot mesurar la bellesa? Qui som? Som realment a l’any 2015? Quines desigualtats perduren? Són qüestions que els alumnes han treballat, i aquí s’integren les llengües, les matemàtiques, la tecnologia o la història. Redacten documents, busquen informació, s’organitzen per crear una exposició, una revista o una producció audiovisual que respongui a aquestes preguntes. «Aquesta metodologia també ens permet treballar habilitats socials, l’organització, la col·laboració, la creativitat, l’empatia… capacitats que la societat actual reclama i que l’escola tradicional no potencia prou», afirma Mir.

A l’escola jesuïta Infant Jesús, de Barcelona, la classe de 5è de primària s’ha organitzat en grups per elaborar una línia del temps, de la prehistòria als nostres dies. Les tres professores que són amb els 50 alumnes expliquen el naixement de l’antiga Grècia i de Roma i aporten recursos d’internet, els alumnes busquen informació en català, castellà i anglès; realitzen una línia del temps a escala, situen en un mapa interactiu ciutats i fets històrics… «Així és divertit treballar; l’any passat, amb les assignatures normals tot era més avorrit», assegura un grup d’alumnes.

«Un dels objectius del nostre canvi és lluitar contra l’absentisme emocional, nens que vénen a l’escola per obligació, però que no gaudeixen del fet d’aprendre», relata el director de l’Infant Jesús, Joan Blasco. «A la vida no tenim problemes de matemàtiques, llengua o geografia, sinó problemes en general, així que és lògic que l’escola funcioni de forma interdisciplinària, i potenciant habilitats i actituds més enllà dels coneixements acadèmics», afegeix el director general de l’Escola Pia, Joan Vila.

La Lomce va en el sentit contrari, amb un currículum molt detallat de cada assignatura i posant l’èmfasi en les notes numèriques des de primària. De tota manera, els professors consultats consideren que les escoles tenen marge de maniobra per continuar amb els projectes malgrat els currículums oficials.

Això sí, en els centres públics reclamen més suport per dur a terme aquestes experiències innovadores, que a la xarxa concertada sol ser més fàcil d’instaurar. «La innovació a les escoles està tolerada, però no avalada», coincideixen Boris Mir i Rosa Sardà, directora de Les Vinyes.

Una de les principals dificultats que troben és la inestabilitat de la plantilla. «Sobretot a l’ESO; poder escollir el professorat resulta fonamental per mantenir aquests projectes», continuen. Ensenyament ha iniciat un canvi en aquest sentit i permet triar alguns perfils singulars a les direccions dels centres

El canvi a l’escola del segle XXI, defensen tots, es torna imperatiu.