Pep Hernández és un professor que treballa a Madrid i es declara un apassionat de la seva professió. Gaudeix ensenyant els seus alumnes tant com aprenent d’ells.
Ell és de l’opinió que la Tecnologia Educativa per si mateixa no genera coneixement, però si combinem Didàctica, Pedagogia i Tecnologia, obtindrem una sinèrgia constructiva que beneficiarà a tots els components del sistema educatiu.
El passat desembre va fer una xerrada a les Jornades d’Innovació i TIC Educatives. Va parlar de didàctiques actives per crear ciutadans competents.
Possiblement el canvi sofert per l’Educació en l’última dècada suposa la transgressió metodològica i procedimental més gran al llarg de la història educativa des de l’aparició de la impremta. La Tecnologia al servei de l’Educació no ha fet més que emfatitzar les necessitats pedagògiques i didàctiques d’un canvi en el qual l’alumnat és l’engranatge sobre el qual s’articula una xarxa d’aprenentatge que no només es dóna cita a l’aula: l’escola, com el món, adquireix un caràcter global a través de la metainformació que els nostres alumnes tenen al seu abast fora de les aules. Però està l’Educació preparada per formar part de la societat digital global?
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=ZG8axFjIlkg#t=426]
