La idea d’establir un sistema de classificació d’habilitats, comprès dins d’un marc teòric, va sorgir en una reunió informal en finalitzar la Convenció de l’Associació Nord-americana de Psicologia, reunida a Boston (USA) el 1948. Es buscava que aquest marc teòric pogués usar-se per facilitar la comunicació entre examinadors, promovent l’intercanvi de materials d’avaluació i idees de com dur-la a terme. A més, es va pensar que estimularia la investigació respecte a diferents tipus d’exàmens o proves, i la relació entre aquests i l’educació.
El procés va estar liderat per Benjamin Bloom, Doctor en Educació de la Universitat de Chicago. Es va formular una Taxonomia de Dominis de l’Aprenentatge, que pot entendre’s com «Els Objectius del Procés d’Aprenentatge». Això vol dir que després de realitzar un procés d’aprenentatge, l’estudiant ha d’haver adquirit noves habilitats i coneixements.
Als anys 90, antics estudiants de Bloom van revisar la Taxonomia del seu mestre i la van publicar al 2001. Un dels aspectes clau d’aquesta revisió és el canvi dels substantius de la proposta original a verbs, per significar les accions corresponents a cada categoria.
Un altre aspecte va ser considerar la síntesi amb un criteri més ampli i relacionar-la amb crear (considerant que tota síntesi és en si mateixa una creació); a més, es va modificar la seqüència en què es presenten les diferents categories.
