Avaluar per aprendre

Un dels aspectes primordials qua cal canviar en el sistema educatiu és el de l’avaluació.

Cal abandonar l’avaluació tradicional, que posa l’accent en el coneixement memorístic i que emfatitza en el producte de l’aprenentatge «d’allò que és observable», no en els processos  de raonament, estratègies, habilitats, i capacitats. Una avaluació que normalment és quantitativa i en la qual el principal instrument és  l’examen amb llapis i paper, que es basa en normes i algunes vegades en criteris per assignar una qualificació.

Aquí us plantejo algunes reflexions sobre aquest canvi en l’avaluació:

• Un docent té competència pedagògica si sap organitzar una bona bastida cognitiva per als seus alumnes mentre la necessiten.
• La docència ha de ser dialògica, la retroalimentació per tenir sentit ha de ser immediata.
• Cal prendre consciència de la importància que te l’avaluació i de com condiciona l’ensenyament.
• Cal relacionar avaluació i aprenentatge: amb diàleg, aprenentatge actiu i col·laboratiu.
• L’aprenentatge ha de ser un projecte comú entre professor i alumne.
• Cal definir uns criteris d’avaluació que possibilitin identificar on s’és i què falta per aprendre.
• S’ha de relacionar l?’avaluació amb la comprovació de l’assoliment d’objectius.
• L’avaluació és una responsabilitat col·lectiva i compartida. Dóna sentit a l’esforç de l’alumnat.
• L’avaluació formadora té com a finalitat que l’alumnat aprengui a prendre decisions per regular-se. Cal que l’alumnat anticipi i planifiqui com resoldre les tasques.
• Utilitzar llenguatge positiu en l’avaluació. Els alumnes reaccionen bé si interpreten que poden millorar.
• Cal fer participar els alumnes en discussions sobre els seus aprenentatges. La reflexió en l’alumnat necessita temps i pràctica.
• Els alumnes han de saber què han après i què els falta aprendre
• Cal diversificar les eines d’avaluació: la rúbrica i el portfoli són bones eines d’avaluació.
• L’e-portfoli de l’alumne o carpeta d’aprenentatge és un instrument d’avaluació centrat en l’aprenent.
•  L’ànima del portfoli és la reflexió. Desenvolupa el pensament crític, la creativitat, augmenta les habilitats emocionals i socials, i fomenta la cooperació.
• L’avaluació ha de ser autèntica, versemblant, ha de guardar fidelitat amb les condicions extraacadèmiques. Ha de ser realista, rellevant, constructivista i socialitzadora.
• Els alumnes han de resoldre problemes (tasques) per exercitar les competències.
• És important la retroalimentació: primer presentar objectius, després valorar a quina distància estem dels objectius i finalment delimitar què hem d’aprendre.
• S’ha d’estimular l’autoavaluació i la coavaluació. És important aconseguir que els alumnes siguin bons autoavaluadors. Els professors també han de ser bons autoavaluadors.
• Avaluar i Ensenyar és el mateix procés. Una activitat d’avaluació és una activitat d’aprenentatge, una activitat d’avaluació és bona si es pot fer servir com a activitat d’aprenentatge.