El meu admirat Fernando Trujillo va participar en el passat SIMO. Allà va fer una ponència que reflexionava sobre la paradoxa que moltes de les nostres classes semblen (o són) entrenaments o bé de tasques més complexes que mai arriben o bé d’un futur pel qual queden molts anys. Així, ell opina que entrenar sense arribar mai a jugar el partit, representat aquí per la realització de projectes o tasques complexes i realistes, no té sentit per qui més ha d’importar-nos: els nostres estudiants.

També va participar la setmana passada a l’event Computadores para educar, organitzat per EducaDigital.  La idea clau que va desenvolupar és que potser hem parlat tant d’ordinadors i computadors que hem oblidat que els nostres estudiants no tenen cap interès a ordenar o computar (entesos de manera limitada, òbviament) però sí a afrontar desafiaments que siguin realment rellevants per a ells. En aquesta obstinació, les TIC poden ser nostres aliades, com també ho és el flux de treball de l’Aprenentatge basat en Projectes.

[slideshare id=54729866&doc=ponenciacolombianoviembre2015web-151104115331-lva1-app6891]