Em dono de baixa de l’ensenyament
Gràcies al blog de XarxaTIC, he conegut la pàgina de Josh Stumpenhorst. En ella he trobat un escrit que em sembla meravellós i que reflecteix claríssimament el que ha de ser el nou rol del professor. Aquí us el deixo, traduït al català.
A qui pugui interessar:
Consideri això la meva carta de renúncia a l’ensenyament. Després de moltes deliberacions i d’una intensa investigació, ara veig la inutilitat d’ensenyar als meus alumnes. He trobat que dir als meus alumnes què fer no fa que aprenguin. Vaig descobrir que quan els explicava quins projectes fer, això no donava el resultat de treballs de qualitat. Ara veig que quan els faig un examen, responen bé però no poden parlar amb mi sobre el que han après. També he comprovat que quan els dic alguna cosa que ve marcada per un currículum rígid i han de fer-ho, no els motiva. Per tant, estic donant i intentant oferir tot el que marca l’ensenyament tradicional i no dóna resultats. Per tant, ja he acabat d’ensenyar als meus estudiants. No vaig a donar proves de llapis i paper. Em nego a dir als meus alumnes quins projectes dur a terme. Veig cada vegada més clar que quan menys ensenyo més estan aprenent els meus alumnes. És evident que això significa que he de renunciar a l’ensenyament… encara que això sigui una decisió dolorosa per a mi.
Ara, tot i que estic renunciant a l’ensenyament, encara em veig a la meva aula. Si mires a través de la porta d’ella, em veuràs a la meva taula, probablement amb els peus a sobre d’ella. Els meus alumnes no estan quiets i, per descomptat, jo no vaig a obligar-los. Alguns d’ells ni tan sols poden estar asseguts en cadires i cap d’ells manté l’ordre marcat. És una aula caòtica amb nens movent-se al voltant. Però, si us plau, et demano que no et quedis només amb això i facis un cop d’ull més d’a prop.
Mentre estic assegut a la meva taula ja no sóc l’ensenyant, ja que m’he convertit en el guia. He construït acuradament les preguntes i activitats d’aprenentatge individualitzades per a cada estudiant. Els estudiants treballen en col·laboració uns amb els altres en activitats d’aprenentatge diferenciades, la qual cosa els permet produir una quantitat ingent d’activitats. Ells no busquen que els digui com fer aquest aprenentatge, sinó triar la forma d’aprendre i poder demostrar-me com i què estan aprenent. Ja no em busquen per a les respostes, però sí perquè els proporcioni recursos. Ja no sóc la font de coneixement, sinó simplement un altre element de l’aprenentatge col·laboratiu. Cada vegada seré més invisible, la qual cosa permetrà que els estudiants prenguin un control complet sobre el seu aprenentatge. La meva vida com a professor deixarà d’existir, i una nova faceta la reemplaçarà.
Per favor, us demano respectuosament que accepteu la meva renúncia a l’ensenyament. Tot i això, em quedaré a bord per ser un guia, un proveïdor, un supervisor, un amic i un alumne més.
Respectuosament,
Josh Stumpenhorst
0 comentarios