Cap a l’EducaciĆ³ 2.0
Hem parlat moltĆssimes vegades de com cal adaptar l’escola a la societat actual, de com cal transformar l’obsolet sistema educatiu actual i adaptar-lo a les necessitats que sorgeixen d’aquesta nova realitat.
AquĆ va un decĆ leg per comenƧar a caminar en aquesta direcciĆ³:
- Donar prioritat a les preguntes. El sistema educatiu actual es basa a aprendre les respostes, no a saber fer-se les preguntes adequades. Aquest enfocament dĆ³na lloc a comportaments reactius en lloc de proactius. Una de les prioritats d’una EducaciĆ³ 2.0 hauria de ser ensenyar a pensar. Cal substituir un sistema educatiu ideat per educar en la conformitat per un altre destinat a desenvolupar el pensament crĆtic
- Centrar-se en resultats. Cal evolucionar d’un sistema centrat en el Ā«quĆØĀ», des d’un enfocament predominantment teĆ²ric, a un altre mĆ©s orientat al Ā«per a quĆØĀ» i el Ā«comĀ», amb un carĆ cter molt mĆ©s prĆ ctic. El coneixement teĆ²ric ha d’entendre’s com un mitjĆ per arribar al coneixement aplicat, no com una fi en si mateix, reconeixent que el veritable valor es troba habitualment en forma de coneixement tĆ cit
- Desmitificar la memĆ²ria. La memĆ²ria estĆ sobrevalorada. Recordar Ć©s important quan la informaciĆ³ Ć©s escassa i l’accĆ©s a la mateixa resulta lent, complicat i costĆ³s. En un escenari d’abundĆ ncia d’informaciĆ³ l’important no Ć©s recordar-la sinĆ³ saber on trobar-la, com filtrar-la, sintetitzar-la, relacionar-la i, en definitiva, com generar coneixement a partir d’ella
- Superar la mediocritat. Igualtat d’oportunitats en l’accĆ©s a l’educaciĆ³ no ha d’implicar uniformitat a la baixa ni avanƧar al ritme del mĆ©s lent. Integrar la diversitat no significa penalitzar als que destaquen sinĆ³ reconĆØixer les diferĆØncies i adequar el sistema a les necessitats i capacitats de cadascun basant-se en criteris meritocrĆ tics
- Repensar els programes. Cal superar el concepte de Ā«programa educatiuĀ» i substituir-lo pel de Ā«opcions d’aprenentatgeĀ». De la Ā«plantilla Ćŗnica en blanc i negreĀ» al Ā«llenƧ en blanc amb caixa de colorsĀ». En una EducaciĆ³ 2.0, el programa educatiu el defineix cada alumne a partir d’un ampli portfolio d’opcions disponibles, permetent d’aquesta manera que cada persona es desenvolupi en funciĆ³ de les seves habilitats i fortaleses i no d’uns estĆ ndards que li vĆ©nen imposats.
- Deslocalitzar l’aprenentatge. Aprendre no Ć©s el que fas a l’escola sinĆ³ una actitud davant la vida. L’aprenentatge ha de desvincular-se de la presĆØncia en un centre educatiu i passar a ser alguna cosa que pot ocĆ³rrer en qualsevol moment i lloc. Per a aixĆ² cal aprofitar al mĆ xim les oportunitats que brinda la tecnologia i aconseguir que el valor d’aprendre es percebi no nomĆ©s en el resultat sinĆ³ tambĆ© en el procĆ©s.
- Integrar-la en el quotidiĆ . Ćs crĆtic trencar amb la idea de l’educaciĆ³ com a etapa vital i, per tant, com alguna cosa amb un principi i un final. Avui dia Ć©s indispensable aprendre a aprendre durant tota la vida com a requisit fonamental per a la no obsolescĆØncia. Deixar d’aprendre Ć©s perdre gran part de la capacitat per evolucionar i adaptar-se amb ĆØxit als canvis. Per aixĆ² l’educaciĆ³ ha de passar a entendre’s com un continu, com un hĆ bit que transcendeix al perĆode educatiu formal. Aprendre ha de passar a ser alguna cosa tan quotidiĆ com respirar.
- Hibridar en les fonts. L’educaciĆ³ ja no pot, ni ha de, estar vinculada en exclusiva a un gremi. Ā«Per educar a un nen fa falta la tribu senceraĀ» Ć©s una veritat que no hauria de quedar reduĆÆda a una frase simpĆ tica. L’educaciĆ³ Ć©s massa important com per deixar-la Ćŗnicament en mans dels professors. La societat ha d’involucrar-se i tots els professionals, procedeixin de l’Ć rea que procedeixin, haurien de ser en algun moment mestres -entĆØs en un sentit clĆ ssic- actuant com a mentors i implicant-se en la feina d’educar, compartint experiĆØncies i millors prĆ ctiques, donant accĆ©s a punts de vista complementaris o fins i tot oposats i, en definitiva, apropant i fent visible el resultat de l’educaciĆ³ als mĆ©s joves
- Desenvolupar competĆØncies. No tĆ© sentit seguir basant l’educaciĆ³ en continguts que ja estan obsolets o ho estaran en breu. L’EducaciĆ³ 2.0 ha d’estar basada en el desenvolupament de competĆØncies, moltes d’elles digitals, que permetin formar persones capaces d’adaptar-se als constants canvis i de reinventar-se de forma contĆnua. Desaparegut el lloc de treball, el que importa ja no Ć©s el que has aprĆØs sinĆ³ el que ets capaƧ d’aprendre i, sobretot, el que ets capaƧ de fer amb aixĆ².
- Adaptar-la a cada persona. El rol Ćŗnic del professor ha de desfer-se per donar lloc a diversos rols complementaris:
- El facilitador: A mig camĆ entre un tutor i un curador de continguts. El paper del facilitador Ć©s posar a l’alumne en contacte amb informaciĆ³ que Ć©s capaƧ d’entendre i processar, ajudant-li a desenvolupar el criteri i les competĆØncies per ser capaƧ de trobar-la i aprofitar-la de forma autĆ²noma i independent. Una de les tasques clau del facilitador Ć©s ajudar en el procĆ©s de creaciĆ³ dels entorns personals d’aprenentatge (PLEs).
- El mestre: EntĆØs com a mentor. Es tracta de professionals amb experiĆØncia que han aconseguit una rellevĆ ncia significativa en Ć rees concretes i que comparteixen el seu bon saber fer amb els mĆ©s joves, servint com a models, apropant teoria i prĆ ctica i fent possible la hibridaciĆ³ en les fonts de la qual parlĆ vem.
- El coach: L’accĆ©s a la informaciĆ³, l’existĆØncia de models i el desenvolupament de competĆØncies serveixen de poc si no s’alineen amb un propĆ²sit, una visiĆ³ i uns objectius personals. El paper del coach consisteix en quĆØ cada jove sigui l’autĆØntic protagonista en el seu procĆ©s educatiu i pugui, de forma individual i personalitzada, canalitzar els recursos dels quals disposa adaptant-los a les seves necessitats, integrant-los amb les seves motivacions i construint amb ells el seu propi mapa de ruta.
El camĆ serĆ dur i llarg, perĆ² val la pena…
0 comentarios