Canvi o maquillatge?

Tiscar Lara és Vicedecana de Cultura Digital a l’Escuela de Organización Industrial EOI. En una conferència oferida fa poc temps a Deusto, i responent a una pregunta del públic sobre la formació del professorat, va fer dues reflexions que haurien de tenir-se en compte en la planificació de la innovació i la formació:

• La resistència a plantejaments innovadors poden acabar en operacions cosmètiques: canviar alguna cosa perquè res canviï. I d’això comenta a tot el que  el currículum per competències es va deixar pel camí.
• Els pretextos amb què ens dotem per justificar l’immobilisme respon a impulsos interns, tenen com a causa de fons la pulsió a ensenyar  tal com hem après, la tendència  a ajustar-se a la metodologia que vam viure com alumnes.

La formació ha de la propulsora de la innovació. Cal distingir entre informació i formació.  El discurs oral i escrit és informatiu, però  escassament formatiu.

La formació ha de pivotar en la reflexió per no caure en el «practicisme», però aquesta és innòcua si no va acompanyada d’un procés deconstructor de concepcions i hàbits latents i constructor d’altres nous, una pràctica no sempre còmoda: cal aprendre «fent» d’una manera diferent, en això no som diferents al nostre alumnes.

[blip.tv ?posts_id=3366941&dest=-1]