Profesor y escritor

Etiqueta: Adell (página 2 de 3)

Congrés Bp&tic – Málaga

El Joan Porras i jo estem a Málaga fins divendres assistint al 3r Congrés Internacional sobre Bones Pràctiques TIC.

I aquí ens hem trobat amb el nostre admirat Jordi Adell, que ens farà una xerrada sobre Tecnologies emergents.

0097E193-78D2-47CC-BF61-5259C1570433

La pedagogia del segle XXI

A principis de juny es va fer a Saragossa la Primera Trobada Edutopia, que com els seus propis organitzadors apunten, “és una trobada per i per als docents i amb la innovació com a element de referència”.

“L’educació ha d’afrontar els reptes que els canvis socials, econòmics i culturals de la nostra societat li imposen. I aquests reptes no consisteixen solament en reformes curriculars o lleis que reestructurin el sistema educatiu. Són, essencialment reptes didàctics: una altra manera d’ensenyar i aprendre que prepari als joves per viure en un nou escenari: la societat de la informació. I això solament pot fer-se des d’una escola de la societat de la informació”

El meu admirat Jordi Adell va estar en aquella trobada i a la seva xerrada es va preguntar: “Estem preparats per a aquest canvi?”

Després, Adell va concedir aquesta entrevista:

[youtube=http://youtu.be/_Yq0BnH_ERw]

Creativitat

A partir d’una presentació que va fer el Juanfra Álvarez, el seu amic Daniel Turienzo va preparar aquest vídeo amb cites que ens serveixen per reflexionar sobre la creativitat.

Frases de Ken Robinson, Jordi Adell, i d’altres que ens conviden a fer una aturada en el nostre camí i a replantejar-nos el nostre dia a dia a l’aula.

[vimeo 21546544]

Jordi Adell parla de la competència digital

Aquest vídeo ja té els seus dies… Però em sembla interessant per recordar les característiques de la Competència digital.

Jordi Adell defineix i crea un mapa conceptual d’aquesta competencia que possibilita el tractament de la informació d’una manera adequada.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=yZBe1-J_cNQ#!]

Segons Adell, la competència digital té cinc dimensions, que queden reflectides en aquest mapa conceptual:

  1. la competència informacional
  2. la competència tecnològica
  3. les alfabetitzacions múltiples
  4. l’alfabetització cognitiva
  5. la ciudadania digital

Jordi Adell al VI Congrés Internacional Educared

Hi ha gent que faria el que fos per tenir una foto amb Messi o amb el seu ídol musical. Per a mi ha estat un plaer poder-me fer una i compartir una estona de xerrada amb el meu idolatrat Jordi Adell.

El Jordi ha intervingut en una taula rodona on s’ha parlat de continguts digitals. I, com sempre, ha estat contundent en els seus comentaris. Aquí us deixo algunes de les seves reflexions:

  • Costarà acabar amb els llibres de text. Es tracta d’un negoci que mou 800 milions d’euros a l’any…
  • Als mestres ens han desprofessionalitzat: el currículum ens ha tret l’opció de què ensenyar, i el llibre de text de com ensenyar.
  • El gran problema del llibre de text és que l’hem convertit en el punt d’arribada.
  • L’activitat que estàs pensant fer amb TIC, la pots fer en paper? Doncs no et compliquis.

L’ús de les TIC a Secundària

El meu idolatrat Jordi Adell parlava ahir al seu blog de com és de complicat l’implantació de les TIC a Secundària. I parla d’un article que demostra que en un país “tan avançat” com  Noruega, el problema és el mateix que ens trobem nosaltres: molts docents encara estan poc segurs de què les TIC tinguin un efecte positiu en els resultats d’aprenentatge dels estudiants.

Comparteixo l’opinió d’Adell de què elprincipal problema és la manca de formació pedagògica inicial del professorat de secundària. Un llicenciat, amb un mes fent l’antic CAP, ja estava a punt per entrar a una aula… Per tant, la seva manera d’ensenyar no facilita de cap manera la introducció de les TIC en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

“La manera de enseñar habitual en la secundaria (según parece también en Noruega) creo que no facilita la comprensión de cómo pueden utilizarse las TIC en la enseñanza y el aprendizaje. Herramientas y aplicaciones que presentan contenidos al estudiante (por ejemplo, los libros de texto digitales) o que ayudan al profesor a presentarlos al grupo (por ejemplo, pizarradas digitales y aplicaciones para presentaciones) son más fácilmente integrables en unas prácticas de enseñanza basadas en ese tipo de actividad. En cambio, las herramientas que facilitan que los estudiantes creen por sí mismos “artefactos culturales”, colaborativamente, utilizando múltiples medios y que los publiquen y compartan en la red a fin de recibir retroalimentación de sus pares o personas ajenas al centro, son difícilmente integrables. La razón, desde mi punto de vista, es porque desde el marco conceptual didáctico dominante (esencialmente tácito) no se consideran apropiadas. Mi hipótesis es que la ausencia casi total de formacion pedagógica inicial del profesorado de secundaria (no se si en Noruega sucede lo mismo) hace que muchos docentes no puedan ni siquiera imaginarse las aplicaciones didácticas de muchas herramientas de la web 2.0: no son “integrables” en su visión de “cómo se debe enseñar”. Hay evidencias empiricas que indican que los profesores con un estilo de enseñanza constructivista y centrado en el estudiante pueden encontrar las TIC más útiles para estimular el aprendizaje que los docentes con un estilo centrado en el profesor.”

“La integración de las TIC en secundaria (y en otros niveles) no se conseguirá solo con ofrecer al profesorado cursillos breves sobre herramientas TIC. Tienen que “ver con sus propios ojos” que los resultados de aprendizaje de sus estudiantes mejoran con los enfoques didácticos en los que tiene sentido el uso de este tipo de herramientas. Y deben creer, además, que se puede “dar” todo el programa así, cosa de la que no estoy nada convencido. ¿Es posible que quienes diseñan el currículum partan de la hipótesis de que solo hay una manera de enseñar, la centrada exclusivamente en la explicación del profesor y en el estudio individual? De hecho esta semana han aparecido un par de noticias relacionadas: los directores de Cataluña y las sociedades científicas piden aligerar los contenidos del currículum para enseñarlos mejor. Hay mucha gente que creemos que los programas están sobrecargados y solo se pueden completar “a la carrera”. Los efectos de este hecho los conocemos todos.”

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más información sobre las cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies