Profesor y escritor

Etiqueta: creativitat (página 1 de 11)

El meu propòsit és que cada nen sigui capaç de dir “jo puc”

La Kiran Bir Sethi és una educadora índia que va crear la proposta educativa Design for Change i defensa la idea que els nens només necessiten una oportunitat per canviar el món. El seu objectiu és fomentar la creativitat i la iniciativa dels nens per resoldre problemes del seu entorn.

La seva filosofia pretén canviar certs hàbits que empresonen la nostra ment i ens retallen les ales. Cal mostrar-los als nens que canviar no té res de dolent, que diferenciar-se de la resta és possible i que han d’encaminar-se a donar-li la volta a allò que realment els motivi.

Molt interessant aquesta xerrada… I m’agrada moltíssim aquesta frase:

“Els hem dit que són el futur, que un dia es faran grans i faran del món un lloc millor. I el que he après és que no són el futur. Són el present, l’ara.”

 

Hem d’ajudar els nens a trobar la seva passió

Res millor que escoltar el Richard Gerver per reprendre el Blog que tenia una mica oblidat. Sempre aprenem d’aquest gran comunicador.

El seu missatge és clar… Tots els nens volen aprendre, tots els nens són curiosos: hem d’ajudar-los a trobar allò que els apassiona. Tant a casa com a l’escola.

La innovació no es compra

Estem en un moment en què la paraula innovació sembla imprescindible quan parlem d’escola i d’educació. I tinc clar que ho és. Però sembla que si no apliquem l’adjectiu innovador a qualsevol dels substantius del món educatiu, estem fora de joc.

I això ho saben les escoles i els seus equips directius. Si no parlen del seu centre com una escola innovadora, que té mestres innovadors i que fa projectes i tasques innovadores, tenen por de perdre quota de mercat en el moment de les inscripcions. És quan la paraula innovació corre el risc de quedar reduïda a una qüestió de màrqueting.

Perquè moltes editorials també han vist la importància que ha adquirit aquesta paraula. I han vist el negoci. En un moment en què el negoci dels llibres de text es ressent (per la socialització o perquè els mestres decideixen abandonar-los), les editorials comencen a vendre altres materials. Això sí, materials totalment innovadors… Llibres digitals innovadors, projectes innovadors, materials innovadors, tecnologia innovadora… Qualsevol cosa que els permeti continuar mantenint el seu negoci.

I en molts casos, la comoditat dels mestres o dels equips directius fa que se substitueixin llibres de determinades matèries per altre “material innovador” ofert per una editorial. Editorial que, massa sovint, l’únic que ha fet ha estat modificar lleugerament materials antics.

Però el gran problema és que aquests materials innovadors no han estat creats ni dissenyats pels mestres pensant en el seus alumnes i les seves necessitats, amb la qual cosa, els problemes antics es tornen a reproduir.

No importa que aquests material utilitzin la tecnologia més moderna… La tecnologia pot ser moderna, però la clau són les activitats d’ensenyament-aprenentatge. És fàcil trobar empreses que estan disfressant d’innovadores algunes activitats que es van fer amb ordinadors en els anys 80. Estan tornant a l’ensenyament assistit per ordinador que va tenir èxit a les beceroles de la tecnologia educativa. Activitats repetitives d’exercitació i pràctica que es basen en els postulats conductistes, molt allunyats del constructivisme que caldria impregnar al procés d’aprenentatge.

No. La innovació no es compra. La innovació ha de sorgir d’un claustre de professors que cregui en ella, que la faci seva i que comenci a impregnar el dia a dia de l’escola.

L’educació del futur

Al suplement XL Dominical de El Periódico de Catalunya ha aparegut aquest passat diumenge 15 de gener una petita entrevista amb Julio Fontán, fundador del Col·legi Fontán de Bogotá, un dels més innovadors del món.

L’entrevista era petita, però en ella Fontán diu moltes coses interessants. A la seva escola, els alumnes no s’agrupen per cursos, poden triar els seus professors, planifiquen la seva jornada escolar… I també parla de com està fracassant el sistema actual en moltes de les nostres escoles. I dels deures, dels exàmens i de la creativitat.

[scribd id=336728447 key=key-AexKhgjXOzVxcr6VNZaD mode=scroll]

Programar per aprendre sense límits

Les xarrades TED són tot un espectacle i una font inesgotable d’idees. Cada vegada es fan en més lloc i sobre més temes.

Al desembre de l’any passat es van celebrar unes a Valladolid i allà va aparèixer un nen de vuit anys, Antonio García Vicente, per sorprendre a tothom parlant de programació.

És espectacular com un nen tan petit ens parla als adults de compartir, crear i aprenentage. Idees totes elles per a les quals la programació i la robòtica ens poden ajudar moltíssim.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más información sobre las cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies