Tornem amb els deures (1)

No portem ni un mes de classe i a casa meva ja estem saturats amb els deures escolars. Han passat ja els primers dies del curs i el tema dels deures ha desaparegut de les televisions i dels diaris. Però s’ha instal·lat de ple a les cases dels nostres estudiants.

El meu fill ha començat 1r d’ESO aquest curs. I la seva cara i la seva actitud estan canviant… Estrany és el dia en què a l’hora de sopar no està emprenyat i explota contra tot el que l’envolta.

El motiu: va carregat de deures. Un altre: arriba l’hora d’anar a dormir i no ha tingut ni un moment de diversió, de fer el que volgués… És hora d’anar al llit i no ha pogut mirar una mica la tele, ni de tafanejar una mica l’ordinador, ni veure cap d’aquells vídeos que tant li agraden…

Tres dies a la setrmana entrena a bàsquet, una de les seves passions. Abans i després de l’entreno, es posa a fer feines. L’altre dia, un dels dies sense bàsquet, va estar davant de fulls i llibres quasi tres hores…

Divendres, que no té classe a la tarda, jo arribo a casa a les tres. Aquesta setmana passada, quan vaig obrir la porta, me’l vaig trobar dinat i fent deures…

No m’estranya que a l’hora de sopar mostri la seva mala llet. A aquella hora, i després de veure’l fer deures, jo també n’estic. A mi també em posa de mala lluna veure’l dedicar tot aquell temps a fer feines…

El meu fill s’ha aixecat poc abans de les set del matí. Ha estat al cole, dinar inclós, fins a les cinc de la tarda. Set hores de classe. I alguns mestres pretenen que després passin un mínim de dues hores treballant a casa? Una jornada laboral més llarga que la de molts adults… I clarament més llarga que la de molts mestres!

I després vénen els caps de setmana o les vacances… Imagino el cap d’alguns mestres fent una simple regla de tres: si en una tarda pots fer x activitats, en un cap de setmana o en unes vacances de Nadal… Em sembla indecent i vergonyós.

(Continuarà…)