Tornem amb els deures (4)

Quina és la solució, doncs, a la problemàtica dels deures? Perquè per a mi està clar que, el tipus de deures dels que hem parlat a les entrades precedents, sobren…

Però hi ha altra manera de treballar, més pedaggica, més lògica, més motivadora… En els darrers temps s’està introduint en molts sistemes educatius una metodologia que va néixer als Estats Units: l’anomenada Flipped Classroom o Clase Inversa.

El que fa aquest sistema és invertir els models tradicionals de l’ensenyament. Les instruccions i les explicacions es donen online fora de la classe i es traslladen els deures a l’aula. És a dir, la feina que fan els alumnes a casa és veure alguns vídeos explicatius que ha seleccionat el professors. Investiguen i preparen preguntes i dubtes que portar a la classe. I al dia següent, a l’aula, els alumnes treballen, fan les activitats i els exercicis sota la direcció, el control i l’ajuda del mestre.

Està clar que aquest sistema té molt més sentit, ja que així el mestre pot veure, de manera molt més real, el progrés dels alumnes i qui té dificultats. D’aquesta manera, sí que el professor podrà ajudar als alumnes més necessitats o podrà veure quins conceptes es necessari continuar afiançant i treballant.

I per als alumnes serà molt més profitós dedicar el temps a casa per a investigar, descobrir i aprofundir sobre conceptes que es treballaran posteriorment a l’aula. Tot, molt més intderessant que les feines repetitives i avorrides que fan ara.

Però també crec que potser aquesta revolució l’han de començar el pares… Estem el mestres preparats per rebre una nota d’una família dient que el seu fill no ha fet els deures perquè el pare i la mare no han volgut? Em remeto a un comentari que vaig fer en una entrada anterior: són els pares els responsables del temps dels seus fills. Són els pares qui decideixen què han de fer els seus fills en el seu temps lliure. Són els pares qui han de vetllar per la felicitat, l’alegria i la salut dels seus fills.