Tornem amb els deures (3)

Comentades en entrades anteriors les incongruències dels deures que es posen actualment a moltes de les escoles del país, la primera pregunta que ens ve al cap és: «S’han d’eliminar aleshores els deures?».

Crec que, a aquestes alçades, la meva resposta és clara: tal com estan plantejats avui en dia, no tenen cap sentit. Crec que els nois i noies no haurien de dedicar més de 30 o 45 minuts de feina a casa. I, evidentment, en tasques molt diferents de les que fan ara. (A la propera entrada parlaré de com crec que haurien de ser aquestes feines que els alumnes haurien de fer a casa).

Les feines que caldria fer haurien de ser més cretaives, més d’investigació, i no repetitives com les que es troben cada tarda. Jo he ajudat a fer deures al meu fill perquè aquelles activitats era impossible que les fes ell sol. I, al dia següent, el profe haurà estat content perquè les ha portat fetes. Sembla que això sigui l’important: que estiguin fetes. I això ho saben els alumnes. Per això no és estrany veure a alguns d’ells copiar les activitats a l’hora d’entrar o al canvi de classe. Quan el profe passi a mirar si estan fetes, tots quedaran contents, mestres i alumnes…

De totes maneres, com en altres aspectes de la vida, les coses no passen perquè sí… La bogeria actual dels deures neix del poder que han assolit els llibres de text en el sistema educatiu. A la majoria de les nostres aules, el llibre de text és el referent de l’aprenentatge: s’aprén el que indica i com ho indica el llibre.

I tots aquests llibres de text estan farcits d’interminables pàgines d’exercicis i activitats. Molts mestres creuen que és imperdonable deixar de fer-los, tot i que moltes d’aquestes activitats són repetitives i inidireccionals, és a dir, demanen una resposta que es basi en els continguts exposats en pàgines precedents. Per tant, reforcen l’ensenyament tradicional, basat en la repetició i la memòria. On són les competències bàsiques…?

(Continuarà…)