Set idees per integrar les TIC a l’aula

Amb el títol el títol d’ironies i contradiccions de les TIC i els sistemes educatius, Adam S. Bellow proposa aquestes set idees per un model adequat d’integració de les TIC a les aules.

1. No tancar la tecnologia en un aula. La tecnologia hauria de ser com l’oxigen: necessària, invisible i ubiqua.

2. La tecnologia no té cap valor sense el desenvolupament professional. El desenvolupament professional ha de ser prioritari; és de vital importància formar al professorat en la integració creativa de les TIC en la seva pràctica docent diària, no amb sessions de formació d’una hora per ensenyar-los a usar una o una altra eina.

3. La tecnologia mòbil «dóna per a molt». Es pot obtenir molt més d’aquest tipus de tecnologia que de qualsevol altra. L’alumnat porta els seus dispositius a l’aula però els diem que els apaguin. Tot i això, podrien substituir a molts i cars llibres.

4. La paraula és temor. Els centres temen a tot: des que les màquines reemplacin als docents, passant pel fet que l’alumnat sàpiga més sobre l’assignatura que ells mateixos, fins a eines web col·laboratives, que els administradors bloquegen i filtren amb la finalitat d’evitar algun tipus d’encantament, i que només causa frustració entre el professorat, que no té accés a webs útils per al seu treball, mentre que l’alumnat té accés a tot des dels seus mòbils.

5. Les TIC no són una moda passatgera. Fa molt que han demostrat que estan aquí per quedar-se, i tot i això continua la prudència a l’hora d’invertir en connectivitat i equipament, i quan es fa, és en moltes ocasions per utilitzar la meitat del potencial dels mateixos, com per exemple centres que inverteixen en tauletes, que després només s’usen per passar llista.

6. Els diners no són el problema. Existeixen un munt de recursos i eines gratuïtes, i fins i tot quan deixen de ser-ho, apareixen del no-res altres que ofereixen pràcticament el mateix.

7. Convidar a asseure’s a la taula a totes les parts interessades. Asseure a la taula a les administracions, als docents, a l’alumnat i a les famílies, debatre aquestes i altres ironies i contradiccions, i començar el canvi.